La conciliació de la vida personal, familiar i professional encara està molt lluny de ser una realitat, cosa que té un impacte negatiu, no només entre les dones (que perden qualitat de vida personal i familiar), sinó a la societat en general. A les empreses, suposa una pèrdua de productivitat; a la societat, afecta al descens de la natalitat, entre d’altres coses; i, en el cas de les dones, es redueixen les possibilitats per definir i desenvolupar una carrera laboral.

 La Creu Rojareforça la seva intervenció adreçada a les dones amb dificultats afegides, com les que pateixen violència de gènere, les d’origen immigrants, les que es troben en situació de pobresa, les que assumeixen moltes càrregues familiars, les tenen cura de persones depenents, etc.

La realitat de les dones al mercat laboral està marcada per les barreres causades per les dificultats de conciliació (llargues jornades, escassa flexibilitat o disponibilitat total) i, sobretot, per la idea comunament acceptada socialment, segons la qual elles tenen més capacitat de cura dels fills i de les filles i de les persones amb dependència.

Alguns indicadors clars d'aquesta situació són les taxes d'ocupació. Arreu de l’Estat, és del 42,15%, més de 14 punts per sota de la masculina, segons l’Instituto de la Mujer, mentre que la taxa d’ocupació de les dones catalanes és del 46,80%, enfront del 56,56% de la masculina, segons l’EPA del 4art trimestre de 2010.

Altres dades que reflecteixen les desigualtats al món laboral són l'elevat índex d'abandonaments del mercat laboral per part de les dones (segons l'INE, cada any 380.000 dones deixen el seu lloc de treball enfront de 14.000 homes arreu de l’Estat) o els referits a la càrrega global de treball –suma del treball remunerat i no remunerat- que, segons l'Enquesta d'Usos del Temps de l'INE, implica que les dones treballen de mitjana 6 hores i 30 minuts més a la setmana que els homes. Aquesta major càrrega de treball global es tradueix en una reducció de les possibilitats per definir i desenvolupar una carrera professional i laboral, per promocionar en el lloc de treball, per formar-se, per tenir temps d'oci i, en definitiva, s’empitjora la qualitat de vida de les dones.

Aquesta desigualtat és més greu quan afecta dones en dificultat social com moltes de les que són usuàries de la Creu Roja (les que pateixen violència de gènere, dones immigrants, dones en situació de pobresa, amb càrregues familiars o amb persones depenents al seu càrrec, dones grans soles, treballadores sexuals, etc). Per aquests motius, la Creu Roja està reforçant la seva intervenció amb aquests col·lectius a través de programes integrals, en els quals l'ocupació exerceix un factor fonamental, atenent anualment unes 23.000 dones en situació de vulnerabilitat. L'ocupació és molt més que una feina, és una eina d'inclusió social.

En el cas de Catalunya, actualment prop d’un centenar de dones que han patit violència masclista participen en programes d’inserció laboral. A Catalunya, l’entitat també gestiona un servei de Teleassistència Mòbil per a Víctimes de Violència de Gènere (TAM-VG), gràcies al qual les usuàries es poden posar en contacte immediatament amb una central d’alarmes, en cas que es trobin en situació de risc.

Una altra manera de lluitar contra la desigualtat de gènere és a través de campanyes de sensibilització. En motiu del Dia Internacional de la Dona, Creu Roja Joventut ha engegat la campanya “Som feministes! I tu?”, que es duu a terme a 40 províncies, mentre que la Creu Roja ha impulsat la campanya estatal “Et correspon. Ens correspon”, amb què s'intenta conscienciar la societat en relació a la coresponsabilitat com a estratègia imprescindible per a la conciliació entre la vida personal, familiar i professional i la igualtat real entre dones i homes